I Congrés Internacional de Fraseologia i Traducció a Hispanoamèrica I Congrés Internacional de Fraseologia i Traducció a Hispanoamèrica

Ir a contenido Ir a Estudios, Gobernanza y organización
Logo UA
Realizar búsqueda
Menú
Events
Logo I Congrés Internacional de Fraseologia i Traducció a Hispanoamèrica   I Congrés Internacional de Fraseologia i Traducció a Hispanoamèrica
I Congrés Internacional de Fraseologia i Traducció a Hispanoamèrica

I Congrés Internacional de Fraseologia i Traducció a Hispanoamèrica

 

COORGANITZAT PER LA UNIVERSITAT D'ALACANT, DEPARTAMENT DE TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ, GRUP DE RECERCA FRASYTRAM I LA UNIVERSITAT RICARDO PALMA (PERÚ)

 

24,25 i 26 de setembre de 2018 Universitat Ricardo Palma (Lima-Perú)

 

Lloc: Universitat Ricardo Palma Lima -Perú

Públic: Docents, egressats, alumnes, traductors i altres professionals que laboren en el camp de la  fraseologia, la traducció,  la interpretació,  la lingüística i disciplines afins.

Data: 24,25 i 26 de setembre de 2018

Hora: 09:30 h – 19:00h

 

 

Congrés internacional de fraseologia (A Hispanoamèrica) Universitat Ricardo Palma.

Pág web: https://dti.ua.es/es/congreso-internacional-fraseologia-hispanoamerica/i-congreso-internacional-de-fraseologia-y-traduccion-en-hispanoamerica.html

e-mail de contacte: congresofrastradhis@gmail.com

 

 

 

Fraseologia, Variacions / Diatopía, Traducció.

En totes les llengües, els éssers humans utilitzen diàriament, en els actes de comunicació,  combinacions lingüístiques denominades unitats fraseològiques (UF), caracteritzades per la seua fixació institucionalitzada i en nombrosos casos per la seua opacitat. La fraseologia que era des de l'antiguitat un dels parents pobres de la lingüística, ha passat a ser des de finals del Segle XX u dels temes de recerca no solament més populars sinó també més estudiats en nombroses llengües. Els diferents tipus d'unitats fraseològiques (UF) estan sent analitzades exhaustivament per nombrosos lingüistes i grups de recerca.  Convé destacar que en els últims trenta anys els estudis s'han centrat en: les classificacions teòriques de les UF; les propietats tals la idiomaticidad, la metaforización, la iconicidad, etc.; treballs lexicogràfics, didàctica; etc. Aquests estudis i anàlisis ben monolingüísticos, ben contrastius estan posant de manifest no solament les diverses tipologies clarament diferenciades d'UF (Corpas pastor 1997, García-Page Sánchez 2008) sinó també, gràcies a les possibilitats brindades per la informatització dels corpus i als càlculs de representativitat, l'ús generalitzat de la fixació en totes i cadascuna de les llengües.

Aquestes UF entre les quals trobem refranys, (de tal pal tal estella, de nit tots els gats són marrons) locucions (estar en la lluna, dormir-se en els llorers), col·locacions, fórmules rutinàries o pragmatemas (),  etc que solen plantejar nombrosos problemes d'equivalència als traductors així com als usuaris i als aprenents de les llengües, s'utilitzen amb un objectiu discursiu molt clar, doncs representen el desig del locutor d'utilitzar en l'acte de comunicació una expressió fixa confirmada per la major part de la comunitat  de parlants, incorporant-li d'aqueixa forma un matís cultural, social, generacional, una funció expressiva, estilística, etc.

 

En el marc d'aquest Congrés Fraseològic, desitgem obrir més si cap el ventall dels estudis fraseològics i tractar tant en el camp de la lexicografia com en el de la traducció la problemàtica de les variacions fraseològiques.

En efecte tradicionalment, els treballs sobre fraseologia posaven l'accent sobre la fixació total dels components i de les estructures d'aquestes expressions pluriverbales. Avui dia la variació en les UF és un fet incontestable i present en nombrosos treballs i anàlisis. Per si no fos poc, en el cas de llengües com l'espanyol, l'anglès, el francès, parlades en nombrosos països, apareixen noves creacions o variants diatópicas. Si bé aquestes expressions diatópicas han sigut recopilades o analitzades en el seu àmbit territorial d'influència (per exemple el DRAE i el María Moliner contenen unes 700 construccions verbals fixes hispanoamericanes i els diccionaris hispanoamericans solen incloure solament les UF de la seua regió o país), no s'han realitzat ni recopilacions exhaustives que permeten conèixer totes les expressions,  ni anàlisis contrastives que permeten observar les similituds i diferències entre aquestes creacions diatópicas amb tots els seus referents culturals idiosincràtics.

L'interès d'aquesta temàtica resideix en l'ambigüitat de la noció de variació que es pot estudiar, per exemple, a partir de les dues següents accepcions:

- La primera es refereix a tots els canvis que les seqüències fixes poden presentar com a paradigmes tancats així com totes les estructuracions i transformacions que poden patir en el discurs.

- La segona, que no és específica de la fixació, té a veure amb les diferents variants que pot tenir la mateixa seqüència segons les zones geogràfiques (variants diatópicas), registres de llengües (variants diafásicas) locutors (variants diastráticas), etc.

En l'àmbit de la traducció, els problemes de polisèmia i sinonímia, que no coincideixen sempre entre dues llengües, no són més que la punta de l'iceberg i actualment, la interculturalitat està convertint-se en un dels grans eixos dels estudis traductológicos tant en traducció com en interpretació. Aquesta nova situació, implica que els traductors no poden limitar-se a realitzar una simple comparació d'estructures lingüístiques deixant de costat els continguts retòrics, estilístics, culturals, i fins i tot diatópicos, presents en nombrosos textos. En efecte, la validació de les unitats lingüístiques en el procés de traducció s'ha basat generalment en la cerca d'una equivalència funcional sense considerar altres característiques. Els estudis descriptius en traducció i  la implicació del valor intercultural han revertit aqueixa situació. Avui dia el problema de fons és, sense cap dubte, la cerca de l'equivalència (G. Corpas 1997; J. Sevilla 204, 2006, Mogorrón 2008, etc.) amb les consabidas dificultats vinculades als nivells de llengua, freqüència d'ús, usos regionals o diatópicos, etc.

Com a botó de mostra de la complexitat d'aquesta fase, convé recordar que existeixen en moltes  llengües nombrosos conceptes, tan usuals en les situacions de comunicació entre els grups de parlants en nombroses societats o llengües que els usuaris d'aqueixes llengües han creat  nombroses expressions, combinacions de paraules amb el mateix significat, per a referir-se a ells. Podríem trobar en aqueix case grups parasinónimos d'UF que van d'un parell d'expressions fins a grups formats per diverses desenes de components. Així per a estar distret, en la lluna, tenim:

a Espanya: caminar (algú) en els núvols (RAE); caminar (algú) pels núvols (DUE); caçar (algú) tilingos (RAE);  [explicar, estar explicant, posar-se a explicar] (algú) les bigues (RAE); [estar, quedar] (algú) a raïms (EPM); estar (algú) a la lluna (DUE); [estar, estar ballant] (algú) en Belén (RAE);  estar (algú)  amb la coca (DTDFH); estar (algú) amb els angelitos (RAE); estar (algú) als llimbs (RAE);  estar (algú) en la figuera (RAE);  estar (algú) en la lluna (DUE); estar (algú) en la parra; estar (algú) en les Batuecas (DUE); estar (algú) en els núvols (DUE); estar (algú)  pensant en la mico de Pasqua (DTDFH); anar (algú) a per raïms (Akal); [mirar a, pensar en] les musarañas (RAE); mirar (algú) les teranyines (LARBI); quedar-se (algú) encantat (DUE); tenir (algú) el cap a les onze (RAE); tenir (algú) el cap a ocells (RAE); tenir (algú) el cap en l'aire (viva veu) tenir (algú) el cap en la lluna (viva veu); tenir (algú)  el cap en els núvols (RAE); tocar (algú) el violón (RAE); tocar (algú) el violón a dues mans (DTDFH); viure (algú) en els núvols (DUE); etc.

a Hispanoamèrica: [caminar, viure, passar-li-la] (algú) en la lluna (DEUEM, Mèxic,  chile); [caminar, estar] (algú) fóra d'ona (DTDFH, Mèxic);  tallar (algú) vares (DdAm, Guatemala, Hondures, Nicaragua); estar (algú) amb la coca (DTDFH); estar (algú) en l'aire (RAE; Cuba); estar (algú) en l'estratosfera (DFHA, Argentina); estar (algú) en una altra (DFHA, Argentina); estar (algú) papant mosques (GDLA, Argentina); estar (algú) en la lluna de Paita (Bolívia, Equador, Perú); estar (algú) en la lluna de Paita i el sol de Colán (Perú); estar (algú) en les nebuloses (RAE, Veneçuela); estar (algú) fóra d'ona (DTDFH, Mèxic); estar (algú) pensant en els ocellets de colors (DTDFH, Argentina); mirar (algú) la lluna (DOCS); pensar (algú) en la immortalitat del cranc (DFHA, DdAm, Mèxic, Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Paraguai, Cuba, República Dominicana, Veneçuela, Equador, Bolívia, Uruguai); pensar en la immortalitat del mosquit (DdAm, Perú); pensar (algú) en els queixals del gall (DdAm, Guatemala); pensar (algú) en els anteojos del gall (DdAm, Guatemala); pensar (algú) en els ous del gall (DdAm, Costa Rica); quedar-se (algú) a Xina (DdAm, Cuba);  [ser, tenir] (algú) cap de núvia (GDLA, Argentina); tenir (algú) el cap en els peus (DEUEM, Mèxic); viure (algú) als llimbs (GDLA, Argentina).

Per a estar una dona embarassada:

emmalaltir(es ) de xiquet (AoMéx, Mèxic); esperar a la cigonya (DUE);  esperar família (DTDFH); esperar la cigonya (DTDFH); estar de compra (GDLA); estar de compres (DHA, Argentina); estar per encàrrec (GDFHL, Mèxic); estar en estat (RAE), estar en estat de bona esperança (RAE); estar en estat interessant (RAE); estar en la dolça espera (DTDFH, Argentina); estar grossa (DTDFH, Argentina, Bolívia, Xile); estar grossa d'home (DTDFH, Mèxic); estar panzona (AoMex, Mèxic); estar pipona (DTDFH, Guatemala); haber(li ) pres la vacuna (DRLE, Argentina, Paraguai); etc.

Per a no anar a classe  els estudiants tindríem:

capar classe (RAE, Colòmbia); capar  col·legi (DDHisp, Colòmbia); menjar jobos (RAE, Puerto Rico); córrer el cérvol (DRLE, Guatemala, Mèxic); fumar-se [la classe, les classes] (DDFEJC); fer boles (RAE); fer cimarra (DRLE, Argentina, Xile); fer corrals (RAE); fer fuchina (EPM); fer gorra (DTDFH); fer la yuta (DRLE, Amèrica Andina, Con Sud); fer novillos (DUE); fer pellas (DUE); fer pebre (DRLE); fer la chupina (GDLA, Argentina); fer la rabona (DRLE, Argentina); fer la vaca (DRLE; Amèrica Andina); fer rabona (RAE); fer-se la rata (DRLE; Argentina); anar-se de jobillos (DRLE, Puerto Rico); anar-se de pinta (DRLE; Mèxic); anar-se de pira (DUE); pintar el cérvol (DRLE; Guatemala, Mèxic); pirárselas (DUE); etc.

La cerca de l'equivalència fraseològica, no pot doncs deixar de costat el coneixement de les característiques inherents a les UF (diatópicas o no ) ja comentades de cara a  utilitzar/abstraure en cada cas valores lingüístics, formals, semàntics, diastráticos, connotativos  que és necessari destacar tant en la llengua i la cultura d'origen com en la llengua i en la cultura fique.

 

 

 

Aquests dos tipus de variacions es poden trobar tant en la llengua general com en les llengües d'especialitat.  Si bé en la llengua general  destaquem tres centres d'interès, l'estructuració, les diferències geogràfiques, estilístiques i individuals i el fet colocacional. Les llengües d'especialitat, per la seua banda, són un terreny propici per a estudiar la dimensió terminològica i la fraseologia especialitzada.

Diferents eixos de reflexió poden ser objecte d'estudi:

- Dimensió teòrica dels dos tipus de variacions relativa a l'estatut de les unitats en el marc de la mateixa variant i en les seues relacions amb les variants en marcs de la mateixa variant i en les seues relacions amb les variants en marcs diferents: elements definitoris, manera de funcionament, ús, etc.

- Constitució de corpus relacionats directament amb les variants i gestió de bases de dades que estableixen relacions entre els tipus de variants.

- La variació geogràfica en els grans espais lingüístics (francofonia, hispanofonía, arabofonía, anglofonía, etc.).

- Les variants socials: diferències de registres, sociolectos (corpus professionals, generacions, etc.) i fórmules eufemístiques.

- Les variants individuals com es realitzen en els idiolectes que defineixen per exemple en els textos literaris l'estil dels autors o la manera de parlar de determinats individus.

- Les variants pròpies dels argots i de les llengües d'especialitat.

- Les variants pragmàtiques tals els pragmatemas,etc.

La variació fraseològica també pot tenir dimensions aplicades: ensenyament de les llengües, traducció i tractament automàtic de les llengües.