Saltar apartados

V Congrés Lucentino. Fraseologia, Variacions, Diatopía i Traducció

28, 29, 30 d'Octubre 2014
Universitat d'Alacant

En totes les llengües, els éssers humans utilitzen diàriament, en els actes de comunicació,  combinacions lingüístiques denominades unitats fraseològiques (UF), caracteritzades per la seua fixació institucionalitzada i en nombrosos casos per la seua opacitat. Aquestes UF que solen plantejar nombrosos problemes d'equivalència als traductors, s'utilitzen amb un objectiu discursiu molt clar, doncs representen el desig del locutor d'utilitzar en l'acte de comunicació una expressió fixa confirmada per la major part de la comunitat  de parlants, incorporant-li d'aqueixa forma un matís cultural, social, generacional, una funció expressiva, estilística, etc.
Maltractada, durant nombrosos segles, la fraseologia és per fi, sense cap dubte un dels grans temes lingüístics sistemàticament analitzats des de l'última cambra de segle del segle XX.
En el marc d'aquest V Congrés Lucentino, desitgem obrir més si cap el ventall dels estudis fraseològics i tractar tant en el camp de la lexicografia com en el de la traducció la problemàtica de les variació fraseològiques.
En efecte tradicionalment, els treballs sobre fraseologia posaven l'accent sobre la fixació total dels components i de les estructures d'aquestes expressions pluriverbales. Avui dia la variació en les UF és un fet incontestable i present en nombrosos treballs i anàlisis. Per si no fos poc, en el cas de llengües com l'espanyol, l'anglès, el francès, parlades en nombrosos països, apareixen noves creacions o variants diatópicas. Si bé aquestes expressions diatópicas han sigut recopilades o analitzades en el seu àmbit territorial d'influència, no s'han realitzat ni recopilacions exhaustives que permeten conèixer totes les expressions,  ni anàlisis contrastives que permeten observar les similituds i diferències entre aquestes creacions diatópicas amb tots els seus referents culturals idiosincràtics.
L'interès d'aquesta temàtica resideix en l'ambigüitat de la noció de variació que es pot estudiar, per exemple, a partir de les dues següents accepcions:

  • La primera es refereix a tots els canvis que les seqüències fixes poden presentar com a paradigmes tancats així com totes les estructuracions i transformacions que poden patir en el discurs.
  • La segona, que no és especifica de la fixació, té a veure amb les diferents variants que pot tenir la mateixa seqüència segons les zones geogràfiques (variants diatópicas), registres de llengües (variants diafásicas) locutors (variants diastráticas), etc.

Aquests dos tipus de variacions es poden trobar tant en la llengua general com en les llengües d'especialitat.  Si bé en la llengua general  destaquem tres centres d'interès, l'estructuració, les diferències geogràfiques, estilístiques i individuals i el fet colocacional, les llengües d'especialitat, per la seua banda, són un terreny propici per a estudiar la dimensió terminològica i la fraseologia especialitzada.

Diferents eixos de reflexió poden ser objecte d'estudi:

  • Dimensió teòrica dels dos tipus de variacions relativa a l'estatut de les unitats en el marc de la mateixa variant i en les seues relacions amb les variants en marcs de la mateixa variant i en les seues relacions amb les variants en marcs diferents: elements definitoris, manera de funcionament, ús, etc.
  • Constitució de corpus relacionats directament amb les variants i  gestió de bases de dades que estableixen relacions entre els tipus de variants.
  • La variació geogràfica en els grans espais lingüístics (francofonia, hispanofonía, arabofonía, anglofonía, etc.).
  • Les variants socials: diferències de registres, sociolectos (corpus professionals, generacions, etc.) i fórmules eufemístiques.
  • Les variants individuals com es realitzen en els idiolectes que defineixen per exemple en els textos literaris l'estil dels autors o el manera de parlar de determinats individus.
  • Les variants pròpies dels argots i de les llengües d'especialitat.
  • Les variants pragmàtiques tals els pragmatemas,etc.

La variació fraseològica també pot tenir dimensions aplicades: ensenyament de les llengües, traducció i tractament automàtic de les llengües. A causa del seu gran interès per als estudis fraseològics i traductológicos, també s'acceptaran treballs que mostren la problemàtica de la traducció i de la didàctica de les UF.

V Col·loqui Lucentino. Fraseologia, Variacions, Diatopía i Traducció


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464